Avui 17 de
desembre, fa 22 anys que la mare va
volar cap al Cel, i per fer-li un petit homenatge, he volgut compartir amb els
companys el primer escrit que em vaig atrevir a redactar (assignatura
Narracions i Contes 2009-2010) encoratjada
per la nostra estima professora Mº Dolors, i guiada per l’esplèndida
prosa de Mercè Rodoreda.
Paraules
Per a treure’m la tristor de la seva mort, m’imagino
que la seva ànima s’ha reencarnat en una papallona que vola per un prat de flor
en flor; Llavors tanco els ulls, i sense gairebé pensar, només penso en
paraules: papallones blanques, grogues, pigades amb taques de molts colors, herba
verda, flors silvestres, roselles, margarides, arbres alts, amples, plens de
vida, branques trencades, branques despullades, rierols d’aigua clara, terra
flonja, catifa de fulles seques, cavalls lliures, vaques dringant els seus
cascavells, ovelles agrupades, muntanyes altes, fortes, impressionants,
sinuoses, salts d’aigua sorollosos amb polsim de boira per la seva força, cel
blau, cel roig, cel de cotó.... I em sembla que la terra miri amb els meus ulls
i senti amb els meus sentits. Com si jo no fos de carn o com si el món fos jo.
Aleshores, la veig volant i volant feliç sota un sol d’estiu que fa de flassada
al prat.
Emi Sánchez /17-12-2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada