dimarts, 22 de desembre del 2015

POEMA


GINESTA


Flor  primaverenca, esclatant,

llampant, lluent,

simfonia en groc-verd.

Flor de Corpus

                  catifa,

engalanes, carres, places i viles.


Mans n’agafen tiges,

la tisorada que esclata

en esplendorós ramell

n’expandeix la fina aroma;

l’aimia s’ha n’adonarà?


Ansio la florida primerenca

per fer aquell pomell,

que agafat a la  brusa de la romera

albira la formosa sina de suaus promeses.


I, a la romera més jove, li vindrà llet al pit.


                                                     Lliçó 9;   Carles Espallargues


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada