ABSÈNCIA
Entro
a casa, la casa buida
sento
la teva absència,
la
dels nostres fruïts
tu l'has omplert.
En
aquesta solitud
em
falta sentir la fressa,
la
teva.
M’agrada
certa solitud
però no
gaire,
pensar
en tu, en mi…
en tu.
Al
silenci necessari d’aquesta llar,
portaràs
olor d’un altre llenya, potser?
La
tarda va caient, el crepuscle, matisa, irisa
el
color de la mar, del cel.
Mos
ulls em porten al far,
als teus,
aquest gris/verd/mel, mirall on
entro i davallo,
és un món, el teu, el meu.
Si!
absència del teu bategar
la
teva escalfor
la
pell, la teva
la olor també i
la
carícia i
i el
besar, i el tant besar fins no acabar.
Ai!
la solitud
Ai! absència…,la teva.
Carles Espallargues
Novembre 2015
Quina emoció!!! He plorat. M'ha arribat tant endins....
ResponEliminagracies
Quina emoció!!! He plorat. M'ha arribat tant endins....
ResponEliminagracies