POEMA

GINESTA

Flor  primaverenca, esclatant,

llampant, lluent,

simfonia en groc-verd.

Flor de Corpus

                  catifa,

engalanes, carres, places i viles.

Mans n’agafen tiges,

la tisorada que esclata

en esplendorós ramell

n’expandeix la fina aroma;

l’aimia s’ha n’adonarà?

Ansio la florida primerenca

per fer aquell pomell,

que agafat a la  brusa de la romera

albira la formosa sina de suaus promeses.

I, a la romera més jove, li vindrà llet al pit.

                                                     Lliçó 9;   Carles Espallargues

BON NADAL I BON 2016

Aquests són els meus desitjos per aquest 2016 que estem a punt de començar, n'hi podria afegir molts més, però si algun d'aquest es fes realitat, ja hauríem fet un petit pas endavant:

Que ens envaeixi una claror, que ens ompli de Pau i Harmonia, i que d'una manera o una altra siguem capaços de transmetre-la arreu.

Que el seny i l'entesa s'estenguin per aquest món cada cop més malmès.

Que en nom dels diferents déus es deixi de matar.

Que aprenguem a valorar l'ésser humà en funció de la seva essència i no de la seva procedència.

Que ens mantinguem fidels a les nostres conviccions i que res no ens les faci trontollar.

Que aprofitem tots els bons moments que ens ofereixi aquest nou any per gaudir-los plenament i que tinguem la força i la claredat necessàries per a fer front als possibles entrebancs que ens puguin sorgir.

                                    

                

                                                      Jossie Casanovas                                

SENTIMENTS

Avui 17 de desembre,  fa 22 anys que la mare va volar cap al Cel, i per fer-li un petit homenatge, he volgut compartir amb els companys el primer escrit que em vaig atrevir a redactar (assignatura Narracions i Contes 2009-2010) encoratjada  per la nostra estima professora Mº Dolors, i guiada per l’esplèndida prosa de Mercè Rodoreda.

Paraules

Per a treure’m la tristor de la seva mort, m’imagino que la seva ànima s’ha reencarnat en una papallona que vola per un prat de flor en flor; Llavors tanco els ulls, i sense gairebé pensar, només penso en paraules: papallones blanques, grogues, pigades amb taques de molts colors, herba verda, flors silvestres, roselles, margarides, arbres alts, amples, plens de vida, branques trencades, branques despullades, rierols d’aigua clara, terra flonja, catifa de fulles seques, cavalls lliures, vaques dringant els seus cascavells, ovelles agrupades, muntanyes altes, fortes, impressionants, sinuoses, salts d’aigua sorollosos amb polsim de boira per la seva força, cel blau, cel roig, cel de cotó.... I em sembla que la terra miri amb els meus ulls i senti amb els meus sentits. Com si jo no fos de carn o com si el món fos jo. Aleshores, la veig volant i volant feliç sota un sol d’estiu que fa de flassada al prat.

Emi Sánchez /17-12-2015

NADALA

NADALA 32.

He fet el pessebre

                    colgat de verd

és un pessebre urbà

                         que vol ser de natura,

ha nascut un infantó,

                             palestí? Bombardejat?,

el fons és la ciutat,

                         la meva,

on ens felicitem, ens enviem, ens regalem,

                                                     comprem.

He vist il·lusió als ulls de l’infantó mirant el tió

He vist companyia entre dones

He vist vera amistat entre homes

He vist amor també en les parelles

He vist compartir i acolliment

He oït oh!, la nadala

He vist… aquesta terra, he vist... aquesta terra

He vist… el nostre món

                                           Carles Espallargues

desembre 2015                 

De B.Pérez Galdós A Narcís Oller

Fragment d’una carta escrita per Benito Pérez Galdós a Narcís Oller,   a l’entorn  de  la qüestió  lingüística  –  Madrid 

8-12-1884 -, i de la seva resposta – Barcelona, 14-12-1884.

<< Lo que si le diré es que es tontísimo que escriba usted en catalán. Ya se irán ustedes curando de la manía del catalanismo i de la Renaixença. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje usted a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, déjelos usted con su manía, y véngase con nosotros. Le recibiremos a usted, en el recinto de nuestro Diccionario, con los brazos abiertos >>

>>… No amigo Galdós, no es exclusivismo, no provincialismo, ni separatismo, ni otro cualquiera de los terminados en ismo, lo que me hace escribir en catalán …

Escribo la novela en catalán porqué vivo en Catalunya, copio costumbres y paisajes catalanes y catalanes son los tipos que retrato; en catalán los oigo producirse cada día, a todas horas, como usted sabe que hablamos aquí. No puede usted imaginarse efecto más falso y ridículo del que me causaría a mí hacerlos dialogar en otra lengua …. >>

EMI SÁNCHEZ

ABSÈNCIA - Poema de Carles Espallargues

ABSÈNCIA

Entro a casa, la casa buida

sento absència

                      la teva absència,

la dels nostres fruïts

                             tu l'has  omplert.

En aquesta solitud

                   em falta sentir la fressa,

                      la teva.

M’agrada certa solitud

                                però no gaire,

pensar en tu, en mi…

                             en tu.

Al silenci necessari d’aquesta llar,

portaràs olor d’un altre llenya, potser?

La tarda va caient, el crepuscle, matisa, irisa

el color de la mar, del cel.

Mos ulls em porten al far,

                   als teus,

aquest gris/verd/mel, mirall on entro i davallo,

                               és un món, el teu, el meu.

Si!  absència del teu bategar

                                         la teva escalfor

                                         la pell, la teva

                                         la olor també i

                                         la carícia i acaronament

                     i el besar, i el tant besar fins no acabar.

Ai! la solitud

Ai! absència…,la teva.    

  

     

Carles Espallargues  
                                                                      Novembre 2015


   

                                                   

VERDAGUER - TOTES LES ONES DE LA MAR

Josep Maria de Sagarra en el llibre "EL MEU VERDAGUER" descriu la seva impressió quan amb només vuit anys va conèixer  Mossèn Cinto.

Diu: Jo acabava de conèixer l'home de més transcendència dins l'aventura espiritual del meu país... per mi aquell capellà representava l'ésser màgic que havia construït l'enorme horitzó de poesia on se satisfeien tots els meus anhels"

JACINT VERDAGUER

JACINT VERDAGUER

ALGUNES "PERLES" EXTRETES DE POEMES DE 
JACINT VERDAGUER

Lo rossinyol entre els arbres
ha cantat tota la nit
del presseguer a l'heurera,
de l'heurera al romaní
quines passades tan fines! 
quin refilar tan bonic!











la poesia....

No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills de cor
ses ales d'or i sa cançó desplega.

Sabésseu lo català
sabríeu què és l'enyorança,
la malaltia dels cors
trasplantats a terra estranya.

Aquest enllaç obre un vídeo d'Andreu Carranza que parla de EL POETA DEL POBLE

http://www.sies.tv/video/andreu-carranza-ens-narra-a-el-poeta-del-poble-la-vida-tumultuosa-de-verdaguer.html?utm_campaign=shareaholic&utm_medium=facebook&utm_source=socialnetwork

AUSIÀS MARCH

Avui a classe Hem treballat Ausiàs March i he volgut recuperar aquest vídeo que ja tenia penjat a You Tube. 

"Al llarg del segle XVI, Ausiàs March va ser apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll"

Jossie Casanovas
23.10.2015