Sobtadament, dins el decandiment i defallença,
embadocament de la
tarda fugissera
davant el Montseny,
el Montnegre, la mar nostrada,
les clapes de sol
groc-vell sobre la ciutat,
i el cel d’un blau empal·lidit,
que es torna
blanquinós quan besa la mar;
sobtadament,
el record de la notícia,
m’ha envaït pensament i ànima;
però, la màgia de la
resposta àgil, gentil i
de l’amiga Jossie,
sobtadament,
he sentit que el meu
mal és menys.
Carles Espallargues
febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada