De la cota 1000 estan, veig,
un tros de país,
del
meu
I ressegueixo amb la ullada l’Aguda gran,
majestàtica proa,
segueixo cap a llebeig a trovar la petita treient el nas,
ull! al mal pas,
la carena devalla per donar vida,
a la Tordera,
font iniciàtica de riu i riuades.
La nineta fixa la mirada
que
carenejant més a ponent I passant per aital fageda
s’enlaira i enfila al cel,
Coll Pregon s’albira
,
quin coll!, quina clariana!
al bell mig de la fageda,
misteri,
a brollat un monòlit de pedra
Vulcano la fet naixer,
fosca pedra tel·lúrica,
vibracions.
Misteriosa clariana, d’embruixats aquelarres,
cruïlla de cruïlles,
Sant Bernat, Viladrau, Sant Marçal, Matagalls,
camins a seguir com a la vida mateixa.
Amunt ,
amunt, seguim la fageda i sortim,
i
resseguint llicorelles, s’endevin, s’albira,
el cim al cim,
la taula, la creu, l’homenatge,
el Matagalls,
la gran i immensa ullada fins l’espill de la Mar,
de la Mediterrània.
Un bon tros de país.
Del meu.
Carles Espallargues juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada