Barcelona, 1930-1938
i Salvador Espriu, nascuts el mateix any, és l’inici d’una amistat intensa i
fecunda entre dos dels personatges més ambiciosos i brillants de la seva generació.
Durant vuit anys d’amistat van compartir formació i lectures, el cercle d’amistats
lletraferides, la il·lusió per la nova època que sembla obrir-se amb la República,
el creuer de formació d’universitaris pel Mediterrani i sobretot van compartir la
gestació de les seves obres respectives.
Espriu és un dels amics que acompanyarà Rosselló els dies de la seva hospitalització
i mort per tuberculosi, als 24 anys, el 1938.
A partir d’aleshores Rosselló serà sempre present a l’obra d’Espriu, com a presència
viva, preservada per la mort de les misèries del temps i de la tragèdia col·lectiva,
testimoni d’allò que el país i la vida haurien pogut ser i no van arribar a poder ser.
Rosselló-Pòrcel (esquerra) i Espriu durant el creuer per la Mediterrània
Jossie Casanovas
29.3.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada