INSPIRACIÓ "LA COLOMETA"
La
Colometa
Es
pluja beneïda
Sentits
que volen
INSPIRACIÓ "ELS GRANS POETES"
Es
poesia
Sabor
de les cireres
De
la nostre terra
Trini Guilera
dimecres, 6 de juliol del 2016
HAIKÚS DE LA TRINI
INSPIRACIÓ "LA COLOMETA"
INSPIRACIÓ "ELS GRANS POETES"
Sabor
de les cireres Trini Guilera
dimecres, 1 de juny del 2016
JOSEFA CONTIJOCH - SENSE ALÈ
JOSEFA CONTIJOCH rep el
Premi Ciutat de Barcelona 2012 en la categoria de LITERATURA EN LLENGUA
CATALANA el 18 de febrer de 2013, per la seva obra: 'SENSE ALÈ'.
La Josefa quan parla de poesia la defineix com: "exaltació i consol, totalitat i veritat". Afirma que la llengua poètica l'obliga a l'exploració, al desxiframent, i a la transformació.
A'Sense alè' ens mostra una etapa de la seva joventut, recupera també alguns episodis del franquisme i moltes vivències que ens transporten a una època plena de records amables i difícils
Amb aquest premi, s'ha fet un just reconeixement a la seva llarga trajectòria literària, i centrant-nos en el seu contingut, m'agradaria dir que a part de ser una obra que a mi m'ha colpit molt i no m'ha deixat gens indiferent, vaig haver de fer punta al llapis diverses vegades mentre el llegia, per tantes paraules, expressions, metàfores... que volia ressaltar.
Jossie Casanovas
3 de juny de 2016
dissabte, 28 de maig del 2016
SALVADOR ESPRIU Fragment de "Primera Història d'Esther"
Fragment de Primera Història d'Esther
(Parlament d'Esther)
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.
Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.
Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.
Poble trist, amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.
Jossie Casanovas
maig 2016
dimarts, 24 de maig del 2016
COTA 1000
De la cota 1000 estan, veig,
un tros de país,
del
meu
I ressegueixo amb la ullada l’Aguda gran,
majestàtica proa,
segueixo cap a llebeig a trovar la petita treient el nas,
ull! al mal pas,
la carena devalla per donar vida,
a la Tordera,
font iniciàtica de riu i riuades.
La nineta fixa la mirada
que
carenejant més a ponent I passant per aital fageda
s’enlaira i enfila al cel,
Coll Pregon s’albira
,
quin coll!, quina clariana!
al bell mig de la fageda,
misteri,
a brollat un monòlit de pedra
Vulcano la fet naixer,
fosca pedra tel·lúrica,
vibracions.
Misteriosa clariana, d’embruixats aquelarres,
cruïlla de cruïlles,
Sant Bernat, Viladrau, Sant Marçal, Matagalls,
camins a seguir com a la vida mateixa.
Amunt ,
amunt, seguim la fageda i sortim,
i
resseguint llicorelles, s’endevin, s’albira,
el cim al cim,
la taula, la creu, l’homenatge,
el Matagalls,
la gran i immensa ullada fins l’espill de la Mar,
de la Mediterrània.
Un bon tros de país.
Del meu.
Carles Espallargues juny de 2015
dilluns, 16 de maig del 2016
INSPIRACIÓ DE MARTÍ I POL
Amor per sempre
La lluna ens espia
Es testimoni
Petites coses
Es compartir la vida
Un privilegi
Trini Guilera
maig 2016
Tanques a Salvador Espriu
Perfil
Espriu poeta,
defensor de ma terra.
Rialler però tímid,
rere cada paraula
canten les seves lletres
____________________
Cementiri de Sinera
Sense cap núvol,
un poc de pols sorrenca,
llum de Sinera.
Els meus ulls ja no saben
si aquesta pau és la meva.
________________________
Assaig de càntic en el temple
Covarda vella
salvatge terra meva
lluny et voldria.
Però és tan sols un somni,
fins a la mort t’estimo
_______________________
Emi Sánchez /
15-01-2013
Any Salvador
Espriu
dijous, 12 de maig del 2016
SALVADOR ESPRIU - Si volíeu escoltar
Si volíeu
escoltar
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó
veritats pugen de pressa.
Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l'esperança.
Cal cremar tot el record
d'un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d'encendre.
Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors endarrere.
Aixecat del fons del mar
el sol jove vermelleja.
Desvetllada pel meu crit
del malson, la claror lenta
àvida de cada solc
caminava l'ampla terra.
S'ajaçava pel sorral,
abrillanta blanques veles.
Cavalcant al llom del vent
tramuntava la carena.
Dintre l'ordre de la llum
vèiem resplendir la casa
que miràrem de guardar
quan desgovernaven lladres.
L'aire duia bon olor
de blat tendre, de ginesta.
És salvada del perill
de morir-se la rosella.
Sentiu ara com el cant
trossejava la cadena
la vilesa de la por
que lligà la nostra llengua.
Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos, gent del camp,
car és l'hora de la sega.
Desperteu-vos els obrers
car és l'hora de la feina.
Jossie Casanovas
maig 2016
dilluns, 2 de maig del 2016
JOSEFA CONTIJOCH - CREU DE SANT JORDI
Guardonats
amb la Creu de Sant Jordi
El Govern ha acordat concedir la Creu de
Sant Jordi 2016
a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat
pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més
generalment, en el pla cívic i cultural.
Josefa
Contijoch Pratdesaba
Escriptora. Per la qualitat d’una obra literària que
s’expressa en diversos gèneres i que germina inicialment en una família
d’impressors i llibreters de Manlleu. En poesia, destaquen Ales
intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001)
i Congesta (2007),
i en narrativa, La dona liquada (1990) i Sense
alè (2012), novel·la distingida amb guardons prestigiosos.
Membre del Comitè d’Escriptores del PEN Català, també és assagista i traductora
del francès.
Jossie Casanovas
abril 2016
dissabte, 30 d’abril del 2016
OVIDI MONTLLOR
PERQUÈ VULL
Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
Jossie Casanovas
maig 2016
dimecres, 27 d’abril del 2016
dijous, 21 d’abril del 2016
dijous, 7 d’abril del 2016
JUAN ALCOVER - DESOLACIÓ
Repassant en els apunts tots aquests poemes tan colpidors, he sentit la "veueta" que insistentment em repetia aquests versos i com que jo no crec en la casualitat... els he llegit i rellegit, fins que al final n'ha sortit aquest petit vídeo.
Jossie Casanovas
7 d'abril 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)